domingo, 3 de agosto de 2008

Curiositats

Resulta curiós quan veus quelcom que et crida l’atenció, que resulta estrambòtic però a la vegada és una idea original, potser no serveix per gaire res però et fan veure allò amb una perspectiva diferent.

Això és precisament el que a mi em va passar quan vaig estar a Milàn, just davant de la majestuositat de la Catedral del Duomo, enfilada a la capital amb les estalactites perpetues de pedra, ferro i tota recoberta de marbre, al seu costat roman impassible l’edifici de les Galeries Vittorio Emmanuele, desprenen la força enigmàtica que Giuseppe Mangoni va saber transmetre a través de les seves grans estructures de ferro i els seus sostres de cristall.

Fa un parell de mesos, en la meva visita a Milán mentre pujava les infinites escales de la Catedral del Duomo, em va sobtar trobar-me que l’edifici de davant estava en obres, i per evitar les molèsties estètiques que solen ocasionar les rehabilitacions va sorgir l’ingeni al inventar una manera de dissimular-ho i mantenir davant de l’espectador la bellesa del edifici, i aquí us deixo unes imatges que il·lustren el moment.

Oi que la vida és més agradable quan estem envoltats d’Art? De la bellesa que representen els edificis històrics que formen part de les nostres ciutats, i llueixen el seu encant davant de les persones, que insòlites i somiadores, s’acosten per admirar la gràcia amb que l’arquitecte, esquadra i cartabò en mà, les va crear?


-----------------------------------------------------------------------------------------------



Resulta curioso cuando ves algo que te llama la atención, que resulta estrambótico pero a la vez es una idea original, puede que no sirva para casi nada pero te hacen ver aquello desde una perspectiva diferente.
Esto es lo que me paso cuando estuve en Milán, justo delante de la majestuosidad de la Catedral del Duomo, ensalzada en la capital con sus estalactitas de piedra, hierro y toda cubierta de mármol, a su lado permanece impasible el edificio de las Galerías Vittorio Emmanuele, que desprende la fuerza enigmática que Guiseppe Mangoni supo transmitir a través de las grandes estructuras de hierro y techos de cristal.
Hace un par de meses, durante mi visita relámpago a Milán, mientras subía las infinitas escaleras de la Catedral del Duomo, me llamo la atención encontrar-me que el edificio de delante estaba en obras, y para evitar las molestias estéticas que suelen ocasionar las rehabilitaciones, surgió el ingenio al inventar una forma de disimularlo y mantener delante del espectador la belleza del edificio, y aquí os dejo unas imágenes que ilustraran ese momento.

Verdad que la vida es más agradable cuando estamos rodeados de Arte? De la belleza que representan los edificios históricos que forman parte de nuestras ciudades, y lucen su encanto delante de las personas, que insólitas y soñadoras, se acercan para admirar la gracia con la que el arquitecto, escuadra y cartabón en mano, las creo?

No hay comentarios: