viernes, 8 de agosto de 2008

Reflexió

Us deixo un poema de Pablo Neruda traduït al català, titulat “Reflexión”. La meva mare, que per a aquestes coses té una mà molt especial, me’l va donar quan estava passant unes circumstàncies una mica especials i des de llavors, sempre que tinc un moment complicat a la meva vida me’l recordo.
Espero que també us serveixi per poder créixer i acceptar les dificultats.

“No culpis a ningú
mai no et queixis de ningú ni de res,
perquè fonamentalment
tu has fet el que volies en la teva vida.

Accepta la dificultat de construir-te a tu mateix i
el valor de començar corregint-te.
El triomf del vertader home
neix de les cendres del error.

Mai no et queixis de la teva soledat o de la teva sort,
afronta-la amb valor i accepta-la. D’una manera o altra
és el resultat del teus actes i provatura que tu
sempre has de guanyar.

No t’amarguis amb el teu propi fracàs
no li carreguis a cap altre, accepta’t ara
o seguiràs justificant-te com un nen.

Recorda que qualsevol moment és
bo per començar i que cap n’és
tan terrible per claudicar.

No oblidis que la causa del teu present és el teu passat
així com la causa del teu futur serà el teu present.

Aprèn dels audaços, dels forts, de qui no
accepta situacions, de qui viurà per sobre de
tot, pensa menys en els teus problemes i més en el
teu treball, i els teus problemes sense eliminar-los, moriran.

Aprèn a néixer des del dolor i a ésser més
gran que el més gran dels obstacles,
mira’t al mirall de tu mateix i seràs lliure i fort
i deixaràs de ser un titella de les circumstancies
perquè tu mateix ets el teu destí.

Aixeca’t i mira el sol al matí i respira la llum
de l’albada. Tu ets part de la força de la teva
vida, ara desperta, lluita, camina, decideix-te
i triomfaràs en la vida; mai pensis en la sort,
perquè la sort és el pretext dels fracassats”

Gràcies mare per saber que dir i que ensenyar-me en cada moment, per ajudar-me a ser una mica més lliure i saber que al teu costat mai podrà existir el sentiment de soledat en la meva vida.

Permeteu-me fer una ampliació del post, perquè he buscat el poema i crec oportú posar la versió original, ja que es diferencia lleugerament de la que havia posat, tot i que el missatge és el mateix.

"No culpes a nadie, nunca te quejes de nada ni de nadie, porque fundamentalmente tú has hecho tu vida.
Acepta la responsabilidad de edificarte a ti mismo y el valor de acusarte en el fracaso para volver a empezar; corrigiéndote, el triunfo del verdadero hombre surge de las cenizas del error.
Nunca te quejes del ambiente o de los que te rodean, hay quienes en tu mismo ambiente supieron vencer, las circunstancias son buenas o malas según la voluntad o fortaleza de tu corazón.
Aprende a convertir toda situación difícil en un arma para luchar. No te quejes de tu pobreza, de tu soledad o de tu suerte, enfrenta con valor y acepta que de una u otra manera, todo dependerá de ti; no te amargues con tu propio fracaso, ni se lo cargues a otro, acéptate ahora o seguirás justificándote como un niño, recuerda que cualquier momento es bueno para comenzar y que ninguno es tan terrible para claudicar.
Deja ya de engañarte, eres la causa de ti mismo, de tu necesidad, de tu dolor, de tu fracaso. Si, tú has sido el ignorante, el irresponsable, tú, únicamente tú, nadie pudo haber sido por ti.
No olvides que la causa de tu presente es tu pasado, como la causa de tu futuro es tu presente.
Aprende de los fuertes de los audaces, imita a los enérgicos, a los vencedores, a quienes no aceptan situaciones, a quienes vencieron a pesar de todo. Piensa menos en tus problemas y más en tu trabajo y tus problemas sin alimento morirán.
Aprende a nacer desde el dolor y a ser más grande, que el más grande de los obstáculos.
Mírate en el espejo de ti mismo. Comienza a ser sincero contigo mismo. Reconociéndote por tu valor, por tu voluntad y por tu debilidad para justificarte.
Reconócete dentro de ti mismo, más libre y fuerte, dejarás de ser un títere de las circunstancias, porque tu mismo eres tu destino.
Y nadie puede sustituirte en la construcción de tu destino. Levántate mira las mañanas y respira la luz del amanecer. Tú eres parte de la fuerza de la vida Ahora despierta, camina, lucha.
Decídete y triunfarás en la vida. Nunca pienses en la suerte, porque la suerte es el pretexto de los fracasados."

1 comentario:

Unknown dijo...

Me ha entusiasmado el poema de Neruda!!! Y el homenaje a tu visabuelo también me ha encantao!!! La gente que hace grandes cosas merece ser reconocida, por eso tu blog ha recibido ese premio tan cariñoso. Qué pena no tener más tiempo para leerle!!!

Besos, Ison.