Aprofitant que a quatre dies ja començarà la primavera m’agradaria comentar aquesta preciosa obra.
Aquest quadre va ser una de les obres mestres del gran pintor renaixentista Alessandro Di Mariano Di Vanni Filipepi, més conegut com Sandro Botticelli , s’estima que la realització de la mateixa versa sobre l’any 1482, tot i que realment aquesta és incerta.
Es pot dir, que aquesta obra representa la deessa Venus, que adornada per les flors de les tres Gràcies anuncia que arriba la primavera, pel que presenta un ambient mitològic. Cal destacar que en aquest sentit Botticelli trenca amb la pintura religiosa cristiana, ja que amb l’iconogràfia de la present obra representa un ritus paga.
L’obra esta realitzada al templete sobre una taula, que medeix 203 x 314 cm.
Adolph Gaspary i Aby Warburg varen realitzar l’any 1888 una interpretació clàssica sobre l’iconogràfia dels personatges, dels quals es descriuen de la següent manera:
A l’esquerra trobem al deu Mercuri, el qual es identificat pel tipus de calçat amb ales i duu una vara per separar serps i fer la pau, mentre que amb l’altra mà aparta els núvols negres perquè aquests no puguin entrar en el bosc, del qual sembla ser el protector.
Posteriorment trobem les tres Gràcies, que són serventes de Venus, dir que ballen elegantment amb les mans entrellaçades, pràcticament nues i el seu cabell es troba recollit per elaborats pentinats ja que només les dones solteres podien dur el cabell solt.
La Gràcia de la dreta és Caterina Sforza, qui ja havia estat retratada amb anterioritat pel mateix pintor com Santa Catalína d’Alexandría, quadre que es conserva al Museu Lindenau de Altenburg a Alemanya qui representaria la Bellesa, ja que dur un elegant collaret i un subtil vel li tapa els cabells; la Gràcia del centre sembla ser Semiramide Appiani, la dona de Lorenzo el Popolano, qui podria ser a la seva vegada Mercuri, que és a qui mira Semiramide, aquesta representa la Castitat per la seva mirada melancolica i la seva avtitud introvertida; finalment resta dir que la Gràcia de la esquerra podria ser Simonetta Vespucci, de qui es diu que era el prototip de la bellesa botticelliana, qui representa la Voluptuositat, pels seus cabells rebels.
En el centre del quadre es troba Venus, qui a la vegada és l’eix de la composició, els tarongers que l’envolten formen un arc apuntant a la deessa que remarca encara més la seva centralitat formal i temàtica.
Vesteix una camisa llarga, i pel cim duu un vestit que cau de forma asimètrica, si ens fixem la deessa llueix un ventre marcat, el que era considerat graciós, i el fet que col·loqui la seva ma per sobre de la tela és un signe d’elegància. A més duu els cabells coberts per una còfia i un vel, representant que era una dona casada.
Per damunt de Venus ens trobem amb Cupido, qui es troba llançant fletxes a una de les Gràcies, la del centre que es troba mirant a Mercuri.
La següent de les figures és Flora, a qui Venus deixa passar, la deessa de la Primavera, que apareix a l’escena llençant flors. D’aquesta figura destaca el seu somriure, al no ser freqüent en la pintura renaixentista, i menys en les dones que pintava Botticelli que apareixen amb el rostre seriós.
La dona que apareix al costat de Flora és la nimfa Cloris, qui de la seva boca surten flors primaverals que Flora recull en el seu vestit, aquesta es troba perseguida pel deu Céfiro, deu del vent benigne, qui amb el seu alè transforma a la nimfa en primavera.
Dit això, també m’agradaria posar de relleu una obra d’art, una obra pintada amb fils per una persona a qui admiro per la seva destresa en l’art del punt de creu, Arantxa, qui esta elaborant un quadre bordat punt per punt d’aquesta meravellosa obra, i per a mostra un boto, aquí us deixo una imatge de la construcció del quadre, una veritable obra d’art feta per una gran artista!
Arantxa quedarà una segona part del post quan acabis el teu quadre.
Moltes gràcies per deixar-me publicar la foto.
I les meves felicitacions per la teva tasca, ets molt gran!
------------------------------------------------------------
Aquest quadre va ser una de les obres mestres del gran pintor renaixentista Alessandro Di Mariano Di Vanni Filipepi, més conegut com Sandro Botticelli , s’estima que la realització de la mateixa versa sobre l’any 1482, tot i que realment aquesta és incerta.
Es pot dir, que aquesta obra representa la deessa Venus, que adornada per les flors de les tres Gràcies anuncia que arriba la primavera, pel que presenta un ambient mitològic. Cal destacar que en aquest sentit Botticelli trenca amb la pintura religiosa cristiana, ja que amb l’iconogràfia de la present obra representa un ritus paga.
L’obra esta realitzada al templete sobre una taula, que medeix 203 x 314 cm.
Adolph Gaspary i Aby Warburg varen realitzar l’any 1888 una interpretació clàssica sobre l’iconogràfia dels personatges, dels quals es descriuen de la següent manera:
A l’esquerra trobem al deu Mercuri, el qual es identificat pel tipus de calçat amb ales i duu una vara per separar serps i fer la pau, mentre que amb l’altra mà aparta els núvols negres perquè aquests no puguin entrar en el bosc, del qual sembla ser el protector.
Posteriorment trobem les tres Gràcies, que són serventes de Venus, dir que ballen elegantment amb les mans entrellaçades, pràcticament nues i el seu cabell es troba recollit per elaborats pentinats ja que només les dones solteres podien dur el cabell solt.
La Gràcia de la dreta és Caterina Sforza, qui ja havia estat retratada amb anterioritat pel mateix pintor com Santa Catalína d’Alexandría, quadre que es conserva al Museu Lindenau de Altenburg a Alemanya qui representaria la Bellesa, ja que dur un elegant collaret i un subtil vel li tapa els cabells; la Gràcia del centre sembla ser Semiramide Appiani, la dona de Lorenzo el Popolano, qui podria ser a la seva vegada Mercuri, que és a qui mira Semiramide, aquesta representa la Castitat per la seva mirada melancolica i la seva avtitud introvertida; finalment resta dir que la Gràcia de la esquerra podria ser Simonetta Vespucci, de qui es diu que era el prototip de la bellesa botticelliana, qui representa la Voluptuositat, pels seus cabells rebels.
En el centre del quadre es troba Venus, qui a la vegada és l’eix de la composició, els tarongers que l’envolten formen un arc apuntant a la deessa que remarca encara més la seva centralitat formal i temàtica.
Vesteix una camisa llarga, i pel cim duu un vestit que cau de forma asimètrica, si ens fixem la deessa llueix un ventre marcat, el que era considerat graciós, i el fet que col·loqui la seva ma per sobre de la tela és un signe d’elegància. A més duu els cabells coberts per una còfia i un vel, representant que era una dona casada.
Per damunt de Venus ens trobem amb Cupido, qui es troba llançant fletxes a una de les Gràcies, la del centre que es troba mirant a Mercuri.
La següent de les figures és Flora, a qui Venus deixa passar, la deessa de la Primavera, que apareix a l’escena llençant flors. D’aquesta figura destaca el seu somriure, al no ser freqüent en la pintura renaixentista, i menys en les dones que pintava Botticelli que apareixen amb el rostre seriós.
La dona que apareix al costat de Flora és la nimfa Cloris, qui de la seva boca surten flors primaverals que Flora recull en el seu vestit, aquesta es troba perseguida pel deu Céfiro, deu del vent benigne, qui amb el seu alè transforma a la nimfa en primavera.
Dit això, també m’agradaria posar de relleu una obra d’art, una obra pintada amb fils per una persona a qui admiro per la seva destresa en l’art del punt de creu, Arantxa, qui esta elaborant un quadre bordat punt per punt d’aquesta meravellosa obra, i per a mostra un boto, aquí us deixo una imatge de la construcció del quadre, una veritable obra d’art feta per una gran artista!
Arantxa quedarà una segona part del post quan acabis el teu quadre.
Moltes gràcies per deixar-me publicar la foto.
I les meves felicitacions per la teva tasca, ets molt gran!
------------------------------------------------------------
Aprovechando que quedan cuatro días para que empiece la primavera me gustaría comentar esta preciosa obra.
Este cuadro fue una de las obras maestras del gran pintor renacentista Alessandro Di Mariano Di Vanni Filipepi, más conocido como Sandro Botticelli, se estima que la realización de la misma versa sobre el año 1482, aunque realmente la fecha es incierta.
Se puede decir que esta obra representa al diosa Venus, que adornada por las flores de las tres Gracias, anuncia que llega la primavera, por lo que representa un ambiente mitológico.
Cabe destacar que en este sentido Botticelli rompe con la pintura religiosa cristiana, ya que con la iconografía de la presente obra representa un rito pagano.
La obra esta realizada al templete sobre una tabla, y mide 203 x 314 cm.
Adolph Gaspary y Aby Warburg realizaron en el año 1888 una interpretación clásica sobre la iconografía de los personajes, de los cuales se describen del siguiente modo:
A la izquierda encontramos al dios Mercurio, quien es identificado por el tipo de calzado alado que lleva así como por su caduceo con el que separa las serpientes y hace la paz, mientras que con la otra mano separa las nubes negras para que estas no puedan entrar en el bosque, del que parece ser el protector.
Posteriormente nos encontramos las tres Gracias, quienes son sirvientas de Venus, decir que bailan elegantemente y con las manos entrelazadas, prácticamente desnudas y su pelo se encuentra recogido en elegantes peinados, ya que sólo las solteras podían llevar el pelo suelto.
La Gracia de la derecha es Caterina Sforza, quien ya havia sido retradada anteriormente por el mismo pintor como Santa Catalina de Alejandria, cuadro que aún se conserva en el Museo Lindenau de Altenburg de Alemania, quien representaría la Belleza, ya que luce un elegante collar y un sutil velo le tapa el pelo; la Gracia del centro parece ser Semiramide Appiani, la mujer de Lorenzo Popolano, quien podría ser a su vez Mercurio, que es a quien mira Semiramide, esta representa la Castidad, por su mirada melancólica y su actitud introvertida; finalmente queda decir que la Gracia de la izquierda parece ser Simonetta Vespucci, de quien de dice que era el prototipo de belleza botticelliana, quien representa la Voluptuosidad, por sus cabellos rebeldes.
En el centro del cuadro se encuentra Venus, quien a la vez es el eje de la composición, los naranjos la envuelven formando un arco que apunta a la diosa, y remarca aún más la centralidad formal y temática de su figura.
Viste una camisa larga, y encima lleva un vestido que cae de forma asimétrica, si nos fijamos la diosa luce un vientre marcado, lo que era considerado gracioso, y el echo que coloque su mano por encima de la tela era signo de elegancia. Además lleva los cabellos cubiertos por una cofia y un velo, representando que era una mujer casada.
Encima de Venus nos encontramos a Cupido, quien se halla tirando flechas a una de las Gracias, la del centro que se encuentra mirando a Mercurio.
La siguiente de las figuras es Flora, a quien Venus deja pasar, la diosa de la Primavera, que aparece en la escena tirando flores. De esta figura destaca su sonrisa, al no ser habitual en la pintura renacentista, i menos en las mujeres que pintaba Botticelli que aparecen con el rostro serio.
La mujer que aparece al lado de Flora es la ninfa Cloros, quien de su boca salen flores primaverales que Flora recoge en su vestido, esta se encuentra perseguida por el dios Céfiro, dos del viento benigno, quien con su aliento transforma a la ninfa en primavera.
Dicho esto también me gustaría poner de relieve una obra de arte, una obra pintada con hilos por una persona a quien admiro por su destreza con el arte del punto de cruz, Arantxa, quien esta elaborando un cuadro bordado en punto de cruz de esta maravillosa
obra, y para muestra un botón, aquí os dejo una imagen de la construcción del cuadro, una verdadera obra de arte realizada por una gran artista!
Arantxa quedara una segunda parte del post cuando acabes tu cuadro!
Muchas gracias por dejarme publicar la foto.
Y mis felicitaciones por tu labor, eres grande!
1 comentario:
Gracias a ti por interesarte en mi trabajo, me halagas con tus palabras y me alientas a terminarlo. No dudes que cuanto lo tenga terminado te lo diré. Espero que sea pronto.
Besos
Publicar un comentario